(Prova Noticia) La UE es dirigeix a la COP27 mentre els seus països passen del gas al carbó

El bloc ha augmentat el seu consum de carbó aquest 2022 per l’impacte de la guerra de Rússia a Ucraïna i el tall del subministrament de gas rus.

Líders de tota la Unió Europea es preparen per a la COP27, la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic que pretén frenar l’escalfament global i limitar-lo a 1,5 °C, una aspiració teòrica que cada vegada s’allunya més de la realitat. Un informe mediambiental de l’ONU va concloure el mes passat que “no existeix cap via creïble per assolir els 1,5 graus”.

La UE ha estat considerada durant molt de temps una defensora fiable de la transició ecològica, adoptant polítiques d’abast ampli i consagrant per llei el seu objectiu de neutralitat climàtica per al 2050. El bloc s’ha convertit en una mena de laboratori experimental per a la legislació climàtica, amb altres països observant què funciona i què no.

A la conferència de l’any passat, la UE va liderar els esforços per reduir les emissions de metà, protegir els boscos tropicals i donar suport a la descarbonització de Sud-àfrica. Però les coses han canviat des de la trobada a Glasgow.

Els líders europeus es dirigeixen a Sharm El-Sheikh (Egipte), la següent seu, enmig d’una greu crisi energètica que amenaça de paralitzar la indústria i sotmetre les llars a una creixent tensió financera. Davant la perspectiva d’apagades i racionaments generalitzats, els països han fet de la seguretat del subministrament la seva màxima prioritat, encara que tingui un preu econòmic i mediambiental elevat.

En desaparèixer d’un dia per l’altre el gas rus barat, alguns estats membres s’han vist obligats a recórrer de nou al carbó, el combustible fòssil més contaminant. Alemanya, Itàlia, els Països Baixos, Grècia i Hongria han anunciat plans per prolongar la vida útil de les centrals de carbó, reobrir les que havien estat tancades o eliminar el límit d’hores de funcionament del carbó.

Àustria, que va celebrar el tancament de la seva última central de carbó el 2020, també va proposar reactivar el seu sistema per fer front a emergències davant l’escassetat. Una idea que va ser bloquejada a l’estiu per l’oposició.

L’Agència Internacional de l’Energia (AIE) estima que el consum de carbó de la UE va augmentar un 10 % en els primers sis mesos del 2022, impulsat principalment per la demanda d’electricitat, i seguirà augmentant a mesura que s’acosti l’hivern. “Esperem que el consum de carbó també augmenti en la segona meitat de l’any, impulsat per la necessitat d’estalviar gas per a l’hivern enmig de la incertesa sobre els fluxos russos”, va dir l’agència en la seva actualització del mercat de juliol, publicada abans del tancament indefinit del gasoducte NordStream 1. “Alemanya representarà el major consum addicional”, va assenyalar.

A nivell mundial, l’AIE prediu que el consum de carbó arribarà als 8.000 milions de tones, revertint una tendència a la baixa i igualant el màxim històric establert el 2013. Europa representarà al voltant del 5 % d’aquesta crema.

‘Ens hem de posar al dia’

Aquest augment inesperat de la crema de carbó sembla contradir les prioritats declarades per la UE per a la COP27, que inclouen instar altres països del món a “acabar amb l’ús incessant de carbó mitjançant una reducció gradual i la fi de les subvencions ineficients als combustibles fòssils”.

Les nacions en desenvolupament acusen sovint Occident d’hipocresia i egoisme quan es tracta d’accions ecològiques, argumentant que els països rics han de jugar un paper més important atesa la seva responsabilitat històrica en l’alliberament d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i l’escalfament del planeta durant les passades revolucions industrials. El tema candent de les reparacions climàtiques, les compensacions financeres pels danys irreversibles causats pel canvi climàtic, té les seves arrels en aquesta mateixa disparitat.

La Comissió Europea, que ha liderat lleis climàtiques de primer nivell, culpa la situació a “l’ús com a arma” dels subministraments d’energia per part de Rússia i estima que el canvi de gas a carbó podria durar fins a tres hiverns.

Això comportarà un augment de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle a curt termini, però es compensarà amb un desplegament accelerat d’energia verda local, com panells solars i parcs eòlics, segons l’executiu.

El bloc continua legalment obligat a reduir les emissions almenys un 55 % abans de finals de la dècada.

“Això significarà que ens haurem de posar al dia en la segona meitat de la dècada per compensar qualsevol impacte que els pròxims dos hiverns tinguin en les nostres emissions, si n’hi ha, a través d’aquest ús addicional de carbó que necessitem a curt termini”, va dir un portaveu de la Comissió Europea dijous, en resposta a una pregunta d’Euronews.

“Però crec que aquesta és una situació que la majoria dels nostres socis internacionals entenen; coneixen la situació en què ens trobem ara mateix i entenen que Europa continuarà sent un líder mundial en termes d’eliminació gradual del carbó arreu del món i d’augment de les ambicions”.

La Comissió Europea ha presentat un nou pla, anomenat REPower EU, que té com a objectiu mobilitzar fins a 300.000 milions d’euros en préstecs i subvencions per assolir la independència total dels combustibles fòssils russos abans que acabi la dècada.

Els plans també pretenen reduir la notòria burocràcia de la tecnologia verda i ampliar els objectius de la UE per a les energies renovables per al 2030, del 40 % al 45 % de tota l’energia produïda. REPower EU encara està en discussió i encara no s’ha lliurat cap finançament.